Avanç: Splinter Cell Blacklist

El sigil i la infiltració tornen de la mà d’una de les franquícies que millor és capaç de descriure’ls. Nascuda amb l’anterior generació, amb la que registrà quatre entregues, gairebé ha passat de puntetes per l’actual amb només un títol exclusiu. Splinter Cell torna per cloure els darrers mesos de vida d’Xbox 360 i PS3 i promet esprémer el rendiment de tots dos maquinaris al màxim. Amb nous gadgets, enemics més ben preparats i un mode cooperatiu que rep més protagonisme a cada nova entrega, Sam Fisher torna per la porta gran.

JULIÀ PLAZA | Lleida

Les primeres entregues d’Splinter Cell es van caracteritzar per un estil curós i diferent, mancat, però, d’una bona història. Ubisoft, propietària de la franquícia, va començar a experimentar en aquest aspecte amb Double Agent, on es jugava amb la doble moral del protagonista, però no va arribar a narrar una gran història fins al següent títol: Splinter Cell Conviction. Considerada la millor iteració, Conviction va suposar un salt qualitatiu en una franquícia on cada cop s’aglutinaven més afegits que, fins a cert punt, semblaven allunyar-la de la seva essència. Blaclkist representa la tornada als orígens de la saga, mané els punts forts de les innovacions vistes a Conviction i recupera l’aparença típica de Fisher. Sam torna a lluir el seu equipament característic i es rescaten les missions ultrasecretes contra una amenaça terrorista latent permanentmentment.

Tornen els interrogatoris 'amables' que tant van agradar de l'anterior entrega

Després del desmantellament de Third Echelon vist a Conviction, Sam Fisher es és al capdavant de la nova organització experimentada en missions d’alt secret, Fourth Echelon. En l’actual context, l’exèrcit estatunidenc compta amb presència militar a gran part del planeta i, com a conseqüència, l’amenaça terrorista és superior. És llavors quan surt a la llum una llista negra -que dóna nom al joc- propietat d’un grup armat que s’autodenomina ‘els Enginyers’ on apareixen anotats diversos objectius clau per enderrocar l’hegemonia dels EUA. El líder de la nova NSA i protagonista del joc és l’encarregat d’evitar que aquesta organització tingui èxit.

Un dels elements més vistosos del nou títol són les missions diürnes

A més dels dispositius innovadors que hem vist anteriorment -com la granada de pulsació electromagnètica o el visor sònic (una mena de sonar que escaneja escenari i enemics), la gran incorporació és la del ‘trirrotor’. Aquest mecanisme volador és similar al dron vist a Ghost Recon: Future Soldier, també extret de la saga Tom Clancy, i s’encarrega tant d’explorar l’escenari com d’eliminar o distreure l’enemic. El sistema d’eliminacions simultànies s’actualitza i incorpora vistoses seqüències cos a cos que mostren un alt desplegament gràfic. A més, el mode cooperatiu és de més pes que mai, amb la inclusió de missions on Sam i Briggs -la nova cara- hauran d’infiltrar-se en llocs on ser descobert implica fracassar. Blacklist segueix apostant per un visor que ocupi el menor espai en pantalla, nodrint-se d’un sistema d’avisos que s’integra a l’escenari només quan és necessari i, a més, amb enginy i originalitat.

La diversa informació del joc s'integra perfectament dins la partida

El sistema de cobertures és la manera d’avançar, utilitzant els recursos d’un entorn cada cop més interactiu, fins a l’objectiu. La setena entrega de la saga, tenint en compte la versió de PSP, opta per deixar elegir l’estratègia al jugador: aquest pot decantar-se per la infiltració sense baixes, ser letal però invisible o prémer el gallet directament. L’element clau, i a la vegada el distintiu de la franquícia, és el visor. La possibilitat de disposar de visió nocturna, tèrmica i sònica, brinda al protagonista la informació constant sobre la situació de l’enemic, un element que potser li atorga massa poder. Tot i que Blacklist es caracteritza per ser l’entrega que més aposta per l’acció, la màxima a Splinter Cell és encara la mateixa: l’enfrontament directe és l’última opció.

Fisher està més preparat que mai per a l'enfrontament directe, però és més efectiu aprofitar el sigil

Amb tot, Splinter Cell: Blacklist, sembla una neteja d’imatge. Els afegits tampoc són nombrosos i sembla més aviat un perfeccionament dels punts forts de la saga en un mateix títol. Només l’aire més agressiu, mostrat en algun tràiler, pot donar una idea errònia del què realment oferirà Blacklist: el retorn de la infiltració en solitari en el seu màxim exponent. Sortirem de dubtes ben aviat, aquest proper 22 d’agost, amb una entrega que sortirà per a Xbox 360, Ps3, Wii U i Windows.